Pau Casals deia que mai més tornaria a tocar el violoncel en un país que reconegués la dictadura franquista. Només va tocar a Bonn a la casa de Beethoven i a Nova York pel desè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans a les Nacions Unides, l’any 1958. Per a Casals, aquests llocs emblemàtics no formaven part d’un país concret, sinó del món.

Però una invitació per tocar a la Casa Blanca era un altre tema i tot i que va dubtar, Casals finalment va acceptar la proposta. Estava convençut que Kennedy volia dur la pau, defensar la democràcia i lluitar contra les injustícies. Va insistir que el sopar que se celebraria no seria en el seu honor, sinó en el del governador de Puerto Rico.

L’esdeveniment va tenir un impacte mundial enorme. Era una època en què un president podia escoltar els artistes! Casals i Kennedy van tenir l’oportunitat de parlar tranquil·lament a soles abans del concert. Cinquanta anys després, té tot el sentit fer una nova versió d’aquest concert a la ciutat natal de Casals amb tres grans artistes de tres continents diferents.

Programa:

François Couperin: Pièces en concert (arranj. Bazelaire)
Robert Schumann: Adagio i Allegro, op. 70
Felix Mendelssohn: Trio núm. 1 en Re menor, op. 49
Popular catalana: El cant dels ocells (harmonització de Pau Casals)
En complement de programa: Johannes Brahms: Sonata per a violí núm. 2 en La major, op. 100

Entrada: 25 € / 20 € descompte